Dia 11 - Golden Circle II

Tinc una bona notícia i una de dolenta.

La dolenta? Aquesta nit no hem vist cap aurora. Però la bona es que ha deixat de ploure. Per fí veiem el sol!

Recomposem les maletes i després d’un bon esmorzar posem camí cap a la cascada Brúarfoss.

Fins al 2018 es podía aparcar quasi al costat, en una propietat privada. Però el propietari, cansat de veure passar gent amunt i avall va decidir tancar el pas i ara s’ha de fer un trajecte alternatiu de 3,5km amb camins plens de pedres i un bosc molt bonic però al que acabes de fang fins les orelles.

I si dic fang, es fang per tot arreu. Impossible no quedar-se enganxat en algun lloc o altre.

Després, ja surts al costat del riu Bruara i l’últim kilòmetre es fa vorejant uns salts d’aigua d’un color turquesa molt bonic.

Hlauptungfoss i Midfoss

I a dalt de tot, Brúarfoss. La Cascada del pont, que rep aquest nom perquè es des d’un pont, on es pot apreciar millor.

Oooohhhhhh…! Es impressionant! Una de les més boniques que he vist mai, no tant per la seva força, sinó pel color de l’aigua, la vegetació de dins el riu i la seva composició. Sembla realment un quadre.

Uns bona estona després desfem el camí cap al cotxeOoops! Merda, la sabata! M’acaba de caducar, com diu el meu pare.

Ufff… a veure com faig jo els quasi 4km amb aquestes condicions…

Sort que porto a McGyver amb mi i hi ha posat remei.

Amb aquest pedaç aconsegueixo passar la part complicada del fang i just a la sortida del bosc em quedo sense sola. L’últim tros l’haig d’acabar com puc, quasi amb el peu tocant directament a terra.

Hauré de passar la resta del viatge amb un sol parell de sabates, això no ho arregla ni el meu sabater de confiança.

Ja amb els peus en condicions, en 15min arribem a Geysir Hot Springs, una altra zona de fumaroles, piscines termals i el gèiser Strokkur que esclata cada 5 minuts i que pot arribar a expulsar aigua fins als 30metres d’alçada.

La zona està molt preparada per rebre turistes, no paren d’arribar autobusos i la botiga de souvenirs i el restaurant son més cars que un lloguer a Pedralbes. Ens claven 45€ per un parell d’hamburgueses i un tros de pastís. No hem demanat ni beguda!

I ens queda l’última cascada d’avui (al viatge encara en veurem unes quantes més, aquesta gent no se les acaba). Aquí fot un vent que ens fa glaçar parts del cos que no sabem que tenim.

Gullfoss es una de les cascades més cabdaloses d’Islàndia i una de les més visitades, parada imprescindible dins el Golden Circle. Es pot contemplar des de diferents miradors, nosaltres la veurem des de dalt i des de baix, quasi a tocar de l’aigua. 

Aquesta nit el cel estarà en bones condicions per veure aurores, haurem de controlar les Apps que tenim a veure el pronòstic però el català que ens ha servit el dinar i que ens ha desitjat una bona Diada, ens ha recomanat estar pendents del cel entre 12 i 1 de la matinada.

Demà us explico.

Bona nit.

PD. Si us plau, signeu els comentaris sinó no sabem de qui son. Gràcies!