Dia 13 - Foss, foss i més foss

Dimarts 13. Res sortirà malament.

El planning d’avui es seguir donant la volta a l’illa. Ho farem en sentit antihorari perquè per temperatures volíem començar pel Golden Cercle i Landmannalaugar (que al final no hem vist).

Per nosaltres, el viatge comença quan el decidim, no quan agafem l’avió. Ens agrada passar hores davant l’ordinador recopilant informació d’aquí i d’allà, estudiant el millor recorregut i escollint els hotels. Tot això queda plasmat en un mapa de Google on cada dia té un color.

I per suposat, la guia en paper i en PDF per consultar al mòbil.

Que som frikis? Que vaaa! Però per nosaltres es la millor manera d’organitzar els dies per poder veure tot el que volem i de moment sempre ens ha funcionat a les mil meravelles. 

Avui toca el color verd llima, al sud, ja hem fet vermell, taronja, groc i gris.

Sembla que ens mullarem. I no ho dic per la pluja, que, per variar, el dia torna a estar ennuvolat, sinó per les cascades que anirem a veure abans de dinar (i que estan petades de gent).

Seljalandsfoss ens permet passar-li per darrera a través d’un forat a la roca. Son 60 metres de caiguda lliure i quedes ben xop a menys que no portis un bon impermeable. Un bon invent, si senyor, un aplaudiment pel Gore-Tex!

La segona es Gljufrafoss, està amagada darrera una esquerda que et porta just a la base i que et dutxa de dalt a baix. Una filera de gent ens indica que no ens hem equivocat, i es que l’espai a dins es tant petit que més val entrar-hi en grups reduïts. Per això i perquè s’ha d’anar saltant per les pedres que treuen el nas damunt de l’aigua.

Una roca enorme es el lloc indicat on fer-se la millor foto (si, els de la cara negra som nosaltres. Es el que té el contrallum i que et faci la foto una guiri qualsevol).

Almenys hem immortalitzat el moment.

Per anar al següent punt hem de passar per casa de l’Annika, una senyora encantadora que, per 100€ ens deixarà dormir a casa seva sempre i quan hi arribem a partir de les 16h.

Vaja… encara ens queda una hora… oh! una església! Carol, aquesta va per tu.

També descobrim una altra cascada, una de tantes perquè aixeques la vista i te’n surten 3 que no teníes controlades. Aquesta es la Íráfoss (si, amb 2 accents. Aquests nòrdics escriuen raro, raro).

Es bonica i estem sols. Bé, amb uns cavalls que controlo de reüll perquè no m’agraden gens ni mica.

Ara si, l’Annika diu que ja ho té tot preparat, que podem entrar i fer-nos el dinar. El menú d’avui son spaghetti amb una salsa de tomàquet que no té gust a res i un formatge ratllat que ens ha costat un ull de la cara (7,5€). Com pot ser tant car?

Una dutxa ràpida i marxem a veure la última Foss, diuen que es la cascada perfecte i la més famosa d’Islàndia (mmm.. diria que això últim ja ho he escoltat abans…) I es que la Skógafoss es veu impressionant des del primer moment. Té 62 metres d’alçada i 30 d’amplada i no cal apropar-se massa per sentir la força de l’aigua caient sobre un llit de pedres negres. 

Una llegenda popular a la costa sud de l’illa afirma que, darrera l'enorme cortina d'aigua hi ha un tresor que va ser ocultat fa molts segles pels vikings. Però això no ho anirem a comprovar, oi?

Han marxat els núvols i tenim l’esperança de repetir experiència amb les Aurores, a veure si el temps es posa de cara i ens comencen a arribar avisos ben aviat. Això pot passar de 10 del vespre a 5 del matí, mentrestant ens trobareu a casa de l’Annika escrivint el post d’avui.

Bona nit.