Dia 14 - Black Sand Beach

Dimarts 13 de setembre. 22:30h

Comencen a arribar les notificacions d’aurores.

Sortim a tota pressa de casa l’Annika i agafem el cotxe buscant un lloc ben orientat al nord fins que arribem a Seljalandsfoss, la cascada que hem vist aquest matí i que té un camí per poder creuar-la per darrera. Aquest cop no ens hi aproparem perquè no volem quedar xops.

Està il.luminada, sembla una postal amb la lluna sortint-li per darrera.

Val, ja està vista, molt bonica, però… i les Northern Lights que?

Mmmm…sembla que per allà es veu alguna cosa…si…si…cap al nord…bingo! Les hem tornat a trobar!

Als 2 minuts s’atura un cotxe i s’apropen 3 nois a preguntar si es poden veure des d’aquell lloc. Ens expliquen que son d’Egipte i que han sortit a buscar-ne però que no s’aclareixen gaire amb la càmera i tampoc saben ben bé on han de mirar. Es la seva primera aurora i els ho expliquem tot com si fossim uns experts en el tema.

Queden al.lucinats per les fotos que treu la nostra càmera, el que no saben es que jo porto un fotògraf professional.

Son les 12 de la nit i fa una temperatura molt agradable però toca anar a dormir que demà haurem de matinar.

————

Perfecte, em llevo amb un ull que semblo un vampir, tinc un derrame i està completament vermell. Fa angunia i molesta una mica, res més, he contactat amb el metge i no cal preocupar-se.

Què hi farem, tocarà anar amb les ulleres.

Avui fa un dia excepcional, sol i calor.

La primera parada es a 50km de l’hotel, a Dyrhólaey, una zona de penya-segats on hi ha unes vistes impressionants del sud de l’illa.

Marc, tranquil que no cauré. Ja saps que la tieta sempre va amb compte.

A pocs kilòmetres d’aquí hi ha la Black Sand Beach. I què és? Doncs això, una platja de sorra negra. La més perillosa d’Islàndia per les corrents que es formen sota l’aigua i que fan que les onades aparentment inofensives de cop acabin arrossegan-te cap endins.

Els illots de Reynisdrangar situats en un dels extrems de la platja també van apareixer a Joc de Trons (no sé dir-vos exactament on, perquè no l’he vist. Ja em perdonareu els fanàtics).

Com tot a Islàndia, aquestes també tenen la seva dosi de llegenda: es diu que són les restes d'un parell de trolls que van rescatar un vaixell naufragat, però en portar-lo a la platja van ser interceptats pel sol i convertits en pedra per sempre.  Una altra llegenda popular, una mica menys optimista, explica com aquests dos trolls van ser els responsables de l'assassinat d'una dona al poble, i que el seu marit, en venjança, va aconseguir enganyar-los per mantenir-los al descobert fins que els primers raigs de llum solar els convertissin en pedra.  Queda a la vostra mà, escollir quina llegenda preferiu creure…

Una altra peculiaritat del lloc son aquestes columnes basàltiques a la base de la muntanya.

I just darrera d’aquesta, hi ha el poble de Vik, el que queda més al sud del continent i l'únic poble costaner sense port. Com a resultat d’això, l'àrea no va estar habitada fins a la dècada de 1890, quan es va convertir en un punt de trobada per als comerciants i agricultors del sud.

La seva famosa església de sostre vermell va ser acabada el 1934 i és especialment popular per a casaments i per ser el lloc d'evacuació en cas que el volcà proper Katla esclati (esperem no haver de córrer).

Seguim cap amunt 70km més i arribem a Fjaðrárgljúfur (sort del “copia-pega”, aquests caràcters son impossibles d’escriure).

No és un canó excessivament llarg ni profund, però és un d'aquests llocs imprescindibles si estas per la zona.

I seguint amb la filmoteca, aquest lloc va servir de rodatge per la segona part de Thor.

Ai, qui enganxés ara un rodatge de Chris Hemsworth!

Ens queda només una última parada abans de la dutxa relaxant a l’hotel. I com no podria ser d’altra manera es una cascada, la Stjórnafoss.

S’agraeix que estigui a tocar del parking i, a més, que per fí estiguem sols.

Aquesta nit hi ha pronòstic de núvols, a veure com va.

Més informació al post de demà.

Bona nit