Buah!
Ha valgut la pena recular aquests 10km i tornar al Jokulsarlon Iceberg Lagoon i la Diamond Beach que ahir vam deixar a mitges.
És espectacular amb llum de dia i amb un sol esplèndit que fa el paisatge encara més interessant.
Sobren les paraules…
No em canso de veure aquest paisatge, vull endur-me’l gravat a la retina.
Mmmm… qui es capaç de tirar-se a l’aigua amb aquestes temperatures? Per si de cas a algú li passa pel cap, hi ha diversos salvavides que t’ajudaran a no morir congelat com Leonardo Di Caprio. Rose, això no es fa, a la taula hi cabieu els dos…
Hem passat mig matí bocabadats tot recorrent el camí que uneix el llac amb la platja, el mateix que fan els icebergs per anar a morir a la sorra.
A les 2 del migdia comencem la ruta d’avui . Per sort, tenim poques parades, de fet una sola, però 240km per endavant (i a una velocitat mitjana de 70-80km/h, ens portarà tota la tarda). Sort que ja ens hem cruspit uns frankfurts abans de pujar al cotxe. De tant en tant hem de consumir a preu de guiri.
70 kilòmetres al nord hi ha el que prometen la millor vista de la muntanya Vestrahorn reflectida a l’aigua de mar.
La carretera d'accés és de propietat privada, per la qual cosa per arribar-hi haurem de pagar una entrada al Viking Cafè que s’està fent d’or amb el boca a boca i les ressenyes de Tripadvisor. Si fos per mi, seria més que prescindible.
En primer lloc t’aconsellen entrar en un set de rodatge viking que mai va arribar a utilitzar-se. Si el tinguessin ambientat millor i no mig abandonat igual tindria una mica de gràcia, però en l’estat pèssim en el que es troba igual algun dia tenen una desgràcia.
El millor, la meva foto del vaixell en contrallum. Jejeje.
Al costat, la platja de Stokksnes on el seu encant es que l’aigua té una profunditat tan baixa que pots caminar-hi al damunt i jugar amb els reflexes.
Aqui si que té el seu què.
I al final del camí, l’entrada a mar obert amb les muntanyes esmolades de fons.
Per fí arribem a l’hotel després d’unes 2500 curves i una boira que ens va atrapant poc a poc.
Hauriem pogut parar a reposar però no ens ha calgut.
Espero poder veure alguna aurora sense moure’m del llit, ara si que estic petada.
Bona nit
2 comentarios:
ohhhh
Quina xulada... Jo també penso lo de Leonardo di Caprio...jejeje
En el vídeo he vist més cotxes... ja pensava que a Islàndia només estaveu vosaltres.
Quines fotos més xules la que esteu els dos... Ahhh i la del vaixell a contrallum és genial!
Caram amb els guiris que no callen ni sota l’aigua.
Ja he llegit al post d’en JC que els frankfurts de la Riera millors i més barats, hehehe
Ep!, en conec alguns de la foto (o he de dir “retrato”), hahaha.
Ramon i Lluïs
Publicar un comentario