Dia 17 - Els fiords de l’est

Avui comencem el dia amb esmorzar buffet. Així, si. S’agraeix poder escollir entre torrades amb melmelada de préssec o de maduixa, ous remenats o salsitxes amb mongetes, xocolata, infusió o cereals amb llet… I es que ja no teniem reserves al cotxe i en JC necessitava agafar més sobres de tè. Pel que veug, sembla que ha decidit començar la col.lecció…

I després videotrucada familiar. Què més podem demanar?

La ruta d’avui serà de carreteres entre fiords, el Mjóifjörður n’es un d’ells, pintoresc i remot amb un tresor amagat al final.

18 kilòmetres d’un camí serpentejant entre les muntanyes amb un munt de cascades que ens fan aturar a cada revolt.

El navegador ens diu que trigarem una hora en arribar a destí. 18 kilòmetres en 1 hora??? Doncs si, al final poc li ha faltat.

El premi, el WWII US Navy Ship Wreck.

Explica la història que el vaixell va quedar encallat durant el desembarcament nord- americà a la 2a Guerra Mundial, però la realitat es que no va embarrancar durant el combat, sinó que alguns pagesos el van comprar als americans després de la guerra i el van transportar a lslandia per la pesca de l’arengada. Després de molts anys en ús va quedar aquí per rovellar-se i portar turistes com nosaltres perquè en mantinguin la memòria.

I tornem carretera amunt per fer el check-in a l’hotel. Com que encara ens queda una estona l’aprofitem per fer la compra al Bonus, una de les dues cadenes de supermercats recomanades per tenir els preus més baixos. Que clavar-te et claven igual però una mica menys que la resta.

Ens sobta veure gent molt jove treballant, diria que no deuen tenir ni els 14 anys. Val, els tenen vigilant les caixes d’autoservei i repostant a les prestatgeries en dissabte, però voleu dir que això es legal?

Bé, seguim amb el nostre viatge, maletes a l’hotel i cap a Gufufoss.

La cascada cau amb força formant un núvol d'esprai molt intens. D'aquest efecte prové el seu nom ja que el seu significat en islandès es “cascada de vapor”.

I comença a baixar la temperatura… quan feia que no em posava tanta roba? Samarreta, dessuadora, polar i jaqueta. Al cotxe encara hi tinc la samarreta tèrmica, l’armilla i el paravents impermeable. Espero no necessitar-ho en breu…

Seydisfjordur es un petit poble pesquer molt representatiu dels fiords de l’est. Molts d'aquests pintorescos edificis de fusta van ser portats desmuntats des de la pròpia Noruega per multitud de comerciants noruecs es van establir al poble durant els anys daurats.

Dècades més tard, després d'haver servit com a base per als exèrcits nord-americans i britànics, Seydisfjordur va entrar en una depressió econòmica després de la recessió gradual de la indústria de l'arengada.

Avui en dia, la ciutat continua vivint de la pesca, de l'artesania i del turisme, ja que el seu port s'ha consolidat com una de les parades principals per qualsevol creuer per Islàndia.

(Si, tot aquest rotllo me’l portava preparat des de casa. Em semblava interessant).

Com la majoría del país, aquest és un poble molt obert amb la comunitat LGTBI. Per això, els habitants van decidir pintar un camí de rajoles multicolor com a símbol de respecte i tolerància.

El contrast d'aquest Arc de Sant Martí amb el color blau de l'Església el converteixen en un dels punts més fotogènics del poble, ho podeu comprovar al post d’en JC.

Desfem els últims 25 kilòmetres i ja veiem el poble on dormirem avui, fa molts dies que no veiem tantes cases juntes.

Segurament té un nom impronunciable que ni tan sols puc recordar, només desitjo arribar per prendre un tè que em torni a la meva temperatura habitual i posar-me sota una dutxa reconstituent.

A fora, el termòmetre ja marca 2° i sembla que aquesta nit tampoc veurem aurores.

El dia s’acaba i ens adonem que ja som a l’equador del viatge. Que ràpid passen els dies quan estas de vacances!

Bona nit.