Dia 18 - Paral.lel 66

Ens separen 260km i 2 llocs marcats fins al destí d’avui. Ja van quedant menys colors al mapa i menys pàgines a la guia…

L’esmorzar el fem en un tres i no res al Guesthouse. La cuina ens permet fer un parell d’infusions i a la despensa hi tenim brioixets, res meravellós però ja en tenim prou.

Agafem la carretera i quasi 3 hores després ja ens trobem al parking de Dettifoss. Hi ha bastants cotxes, però res comparable a la massificació del sud, on es pot fer una excursió d’un dia des de Rejkiavik.

Si, visitem una altra cascada, però aquest cop és la més cabalosa d'Europa amb 40 metres de caiguda i 100 metres d'amplada. El soroll al costat seu és tan fort que no et deixa ni escoltar els teus propis pensaments.

Ens han recomanat que hi arribem sense aixecar la vista de terra fins que no la tinguem al davant, ja que l’impacte visual el primer cop sigui major. I ja ens podeu veure als dos seguint les instruccions al peu de la lletra, sense aixecar els ulls de terra ni un mil.límetre. La veritat es que trobar-te-la quasi a sobre es al.lucinant. Bona recomanació!

L'aigua cau d'una forma tan violenta que sembla que trencarà les parets del canó i es desbordarà per tot arreu. I es que no s’arriba a veure clarament la base per tot el vapor d’aigua que desprèn.

Avui el camí en cotxe es monòton fins quasi al final, miris on miris hi ha el mateix paisatge que ja comença a mostrar els bonics colors de la tardor.

Ara toca fer una passejada per Hljóðaklettar, on hi ha marcada una ruta a través de diverses formacions de columnes de basalt.

Aquí hi hem de trobar la figura d’un Troll que segons una de les llegendes que tan agraden als nòrdics, va quedar convertit en pedra al tocar-li els primers raigs de sol (sembla que son éssers nocturns que no toleren la llum del dia)

Ja em perdonareu, però jo hi veig una altra cosa…

Ara hem de veure el castell, amb dues roques enormes que li donen aspecte de fortalesa. I mira que per més que m’hi esforço no ho acabo de veure!

Aquesta ja s’hi apropa més. L’església. Una cova en forma d’arc simètric que impacta per les seves grans dimensions i per tenir una acústica molt bona.

Es curiós com la natura pot arribar a fer aquestes geometries a parets i sostres.

La caminata no ha estat fàcil, alguns trossos hem hagut d’escalar-los literalment i d’altres son més lleugers, però el clima es tan agradable que quasi se’ns oblida dinar.

Ah, no, hagués estat impossible fer-ho amb la quantitat de petites mosquescolloneres que hi havia per tot el camí. Jo crec que a cada persona li assignen un parell de milers i aquestes tenen la missió de no deixar-te tranquil en tot el recorregut. Quin malson! Encara em sembla que en tinc alguna enredada entre els cabells.

No ens podem entretenir gaire pel camí perquè hem de ser a l’hotel aviat. Hem rebut un mail amenaçador que si no fem el check-in abans de les 7 de la tarda ens cobraran penalització.

Doncs vaja… 

Avui no tenim bany dins el dormitori, hem de baixar a dutxar-nos al pis de baix, no tenim cuina i tampoc bullidor però demà ens portaran l’esmorzar al llit. Aquests islandesos son raros, raros.

Aquesta nit la passem a Husavik, el lloc més al nord que hem estat mai (d’aquí al títol del post, a 61km del Cercle Polar Àrtic).

Nothern Lights, avui no ens fallareu, oi?

Bona nit