Dia 21 - Carretera

Quan sortim del dormitori ja no queda ningú a la casa (8:00h) i ahir quan ens vam posar a sopar ja eren a les seves habitacions, o sigui que podem dir que hem estat pràcticament sols.

L’allotjament té una zona comú amb sofas i una cuina amb una taula gran que utilitzen els 3 dormitoris amb bany privat. A 100€ cada nit… 300€ diaris… 9000€ al mes que van a parar a la butxaca de l’Einar i la Freyja, que viuen al damunt. Per pensar-s’ho!

Avui farem molts kilòmetres i poques visites. Realment seràn uns 320 però ja sabeu que aquí la velocitat a la que es pot circular es baixa.

La primera parada es en un súper per comprar el sopar d’avui (tenim cuina) i algunes provisions per l’esmorzar de demà. Però aquesta no compta com a visita turística, tot i que cada vegada descobrim nous productes.

El primer punt guiri d’avui es al Kolugljúfur Canyon, evidentment amb la seva foss.

No hi ha massa gent i podem fotografiar-lo de totes bandes sense que es posi ningú al davant (em posa negra quan estas enquadrant per una foto i la gent no s’espera per passar, i això aquí passa molt. Ggggrrrr…)

Al que anavem, el canó es una passada, quasi més que la cascada que en aquest viatge ja n’hem vist de totes les formes possibles.

Seguint península amunt arribem a Hvítserkur una enorme roca basàltica de 15 metres d'alçada dins de l’aigua a pocs metres de la platja (quan hi ha marea baixa, que no es el cas, es pot arribar a tocar-lo).

Alguns diuen que es un rinoceront bevent aigua, altres el comparen amb un drac o fins i tot un troll, del qual diuen que va quedar petrificat en veure la llum del dia després d'una nit de travesses. Segurament si ho pregunteu als nostres nebots hi veuen clarament un dels centenars d’espècies de dinosaures que conèixen.

Què hi veieu vosaltres?

I seguint amb el món animal, ara toca veure foques. Bé, veure, veure, està complicat perquè queden un pèl lluny. Diuen que són aquestes taques de color clar entre les pedres a tocar de l’aigua.

Doncs si! Al final aconsegueixo veure-les a través de l’objectiu de la càmera d’en JC (si es que aquest home val un imperi!)

El que si podem veure de ben aprop son unes ovelles que es es passegen tranquilament per la zona. Us he dit que a Islàndia n’hi ha un munt? Les trobes per tot arreu i has de vigilar quan circules per la carretera perquè no te l’enduguis tatuada al cotxe.

La majoria son de color blanquinós però també n’hi ha de color gris i de color negre. Tenen una llana rinxolada i son molt gracioses quan caminen amb aquelles potes tan primetes.

Parada per dinar, evidentment a les 5 de la tarda i en un restaurant de benzinera. Es el que hi ha, ens hem gastat el pressupost en allotjaments, jejeje.

180km ens separen del destí amb una carretera entre muntanyes…

…que al final, té premi.

Tindrem aurores aquesta nit?