Dia 15 - Glaceres

La nit passada:

Núvols 100%

Aurores 0%

No anem bé.

Algun llocs que no surten a les guies son tresors que et sorprenen. Aquesta cascada ni tan sols està amagada, tampoc té turistes que la massifiquen ni un gran aparcament. Simplement una entrada a peu de carretera i un parell de cotxes aturats que et fan posar en alerta.

Avui entrem al Vatnajökull National Park i no en sortirem fins demà.

Es el més extens d'Europa i engloba una gran varietat de paisatges creats per rius, glaceres i activitat volcànica i geotèrmica. Cobreix uns 12.000 km2 (el 12% de la superfície de l'illa).

Farem una passejada d’uns 6km per Skaftafell, un parc que es triga aproximadament 2h en recórrer, però que segurament nosaltres el farem amb més temps perquè ens encantem en qualsevol lloc que es pugui fotografiar.

El recorregut ens farà passar per diversos llocs a quin més bonic.

El primer, Hundafoss, un salt d’aigua que després veurem frontalment. Ens aturem per escoltar tranquilament el soroll de l’aigua tot caient muntanya avall i arriben uns gamarussos amb la música a tot drap. I es que de tontolabas n’hi ha per tot arreu.

Uns kilòmetres muntanya amunt arribem al racó més màgic de tots, la cascada Svartifoss (cascada negre). Té 20m d’alçada i es una de les atraccions més populars del parc. Està envoltada per unes columnes basàltiques hexagonals d'origen volcànic molt curioses i que ja vam poder veure ahir a la Black Sand Beach.

Que et quedes sense aigua? Doncs omples l’ampolla directament del riu, cap problema! L’aigua d’Islàndia es boníssima, de fet, es diu que els turistes son els únics que la compren. Apa, ja podem seguir.

Uns metres més endavant ens aturem a menjar unes barretes de cereals, així aprofitem per agafar forces tot admirant el paisatge. Estem en un dels llocs on pensavem que passariem més fred i fa tant bona temperatura que si trobem un parell de tumbones ens hi quedem a fer la migdiada.

Ara ja fa baixada. Seguint un caminet arribem a Sel, es part del patrimoni d'Islàndia sota la cura del Museu Nacional. Hi ha unes casetes construïdes el 1912 que estan obertes i no dubtem a entrar-hi i escriure una nota al llibre de visites.

Tenien l'estable a la part inferior per aprofitar la calor dels animals per al ramader i la seva família.

I tornem a ser al centre de visitants on hem deixat el cotxe. Al final han estat 3 hores d’excursió. Son les 4 de la tarda i pel moment el nostre dinar seran les barretes, un parell de plàtans i una bossa de Doritos.

A 20min d’aquí ens apropem al primer glaciar, el Svínafellsjökull. Impressionant veure com el gel es va desfent i queden surant pel llac petits (i no tan petits) icebergs.

Em captiven aquests trossets de gel que brillen com si fossin del vidre més valuós. I aquesta aigua que sembla un mirall… i el cel reflectit… i el terra de color negre… i la gespa al fons… i… i… i tot…

I així es com una passejada de 700 metres es converteix en una excursió de 2 kilòmetres camps a través sobre aquesta formidable vegetació tot buscant el cotxe, perquè no sabem trobar el camí de tornada.

S’està fent fosc i encara ens queden un parell de llocs per veure. El primer serà el glaciar Fjallsárlón, on es pot apreciar l’immensa llengua de gel que baixa entre la muntanya i el volcà Öræfajökull.

I el segon, el Jökulsárlón Iceberg Lagoon, el llac glacial més profund d'Islàndia, i la Platja dels Diamants que demà tornarem a repetir perquè tenim l’hotel aquí mateix.

Els trossos de gel que es desprenen del glaciar baixen surant pel llac i queden atrapats sota el pont tot esperant per sortir cap al mar.

La Platja dels Diamants es una altra platja de sorra negra volcànica a la que s’hi poden veure les grans formacions de gel que han acabat al mar. Les fredes onades de l'Atlàntic Nord empenyen els blocs fins que queden atrapats a la vora de la platja i l'erosió que provoca l'aigua els va tallant com si fossin diamants, polint-los i traient diferents matisos de colors que van des de la major de les transparències fins als blaus i els verds (quan hi ha llum, es clar). Per això haurem de tornar demà al matí.

Bona nit i fins demà. Aquesta nit tampoc veurem aurores.