Dia 20 - Volcans

Ahir no ens va donar temps de veure tot el que teniem previst, així que avui toca matinar per recuperar.

Al buffet de l’esmorzar per fí han aparegut algunes coses noves, croissants, pancakes i salmó fumat.

Mmmmm! M’encanta el salmó fumat. Pa’dentro!

Avui la cosa va de volcans, no pujarem a un sinó a dos. Si, si, pujarem fins la carena i intentarem donar la volta si el dia ho permet.

El primer es el Víti (en islandès significa infern ja que antigament es pensava que l'infern es trobava sota els volcans). Aquest crater és famós pel llac blau que té al seu interior.

El Hverfjall ja ens costa més de pujar. Té un desnivell de 100 metres que es fan diagonalment amb un trekking de 600.

Tenim el vent en contra i arribem a dalt amb la llengua a fora.

Un cop a dalt la ventolera es incontrolable, tant, que a vegades en JC m’ha d’agafar perquè no acabi rodolant cap avall.

Per increïble que pugui semblar, l’acumulació de tefra (el material volcànic expulsat durant una erupció) que forma el volcà es va originar aparentment en una sola erupció de tan sols un o dos dies fa uns 2500 anys. Es va formar en entrar la lava calenta en contacte amb l’aigua del llac Myvatn, que llavors era més extens. Part del material més lleuger va acabar repartit en un radi de tres kilòmetres, devia sortir amb una força bestial.

Als peus del volcà hi ha el Lavator Dimmuborgir (“Castells Foscos” en islandès), un camp de lava gegant que també es va originar amb l’erupció del Hverfjall.

Quan la lava va començar a solidificar-se sobre l’aigua del llac, aquesta havia de sortir per algun lloc i ho feia través d’unes xemeneies que, amb el temps, creaven aquestes escultures estrambòtiques i majestuoses (les de color negre, l’escultura vermella es el meu company d’expedició)

El recorregut llarg ocupa poc més de 2 kilòmetres amb poc desnivell i que ens els passem imaginant la forma que hi veiem a cada una de les roques.

Carol, material pels teus nens.

Feia dies que no visitavem cap Foss i en tenim una de camí al destí d’avui, Godafoss.

Es maca. Té dues caigudes grans i algunes de més petites.

Es pot gaudir des de diferents miradors, inclús baixar per veure-la arran d’aigua i, es clar, això tampoc ens ho volem perdre.

Ups! Si son les 5 de la tarda i encara no hem dinat! Anem una mica descontrolats amb aquest tema.

Per variar, tornem a fer-ho dins la comoditat del cotxe. El menú? Pa amb embotits i un plàtan de postres.

Apa doncs, cap a Akureyri. La capital del nord del país i principal port pesquer. Té uns 18.000 habitants que prediquen amor per tota la ciutat.

L’excusa es posar benzina i entrar al súper a comprar el sopar d’avui. Per fi farem pizza.

Avui tampoc veurem aurores, està plovent.

Bona nit.