Dia 22 - Hot pot

Una altra nit sense aurores… ja ens queden poques oportunitats, només 4 perquè l’ultima nit la passarem a l’avió de tornada i no ens han donat seient de finestra. Ja veurem si tenim sort.

La tirada llarga en cotxe la tenim aquest matí, 200km que farem vorejant tota la costa amb un paisatge sorprenent a cada revolt.

A les carreteres islandeses no hi ha els típics espais on poder aturar-se a gaudir del paisatge o simplement descansar, per això es habitual trobar-te algun cotxe aturat enmig del carril. Cosa extranya en un país amb tanta natura per immortalitzar.

La paleta de colors va del groc més intens al vermell passant per ocres, daurats e infinites tonalitats de verd.

Per avui tenim tres punts marcats al mapa:

El primer, a Látrabjarg, un penya-segat al punt més occidental de l’illa on poder observar Puffins, unes aus que semblen de dibuix animat i que ja han emigrat cap a llocs més càlids. -Descartat-

El segon, a Raudisandur Beach, una platja famosa per tenir sorra vermellosa però cada vegada hi ha més boira que ens envolta. -Descartat-

El tercer si que val la pena, es el Gardar BA 64, un vaixell norueg de 1912 que servía per caçar balenes i que després de dècades de servei, al 1981 es va considerar insegur i, en lloc de ser enfonsat, el van encallar a la vall de Skápadalur, on segueix a dia d'avui oxidant-se poc a poc.

Durant la seva vida activa es va vendre a diferents països, i en acabar la II Guerra Mundial va trobar un propietari islandès que l’utilitzava per pescar arengades al ser prohibida la caça de balenes.

No sabem si es pot accedir al seu interior però nosaltres ho hem fet a través d’un forat que hi ha al casc (no hi ha res que ho prohibeixi explícitament). Ens passegem pel menjador, la cuina i altres estances interiors fins que sortim a la coberta. Unes barres a la paret serveixen de graons per pujar a popa i la sala de màquines que encara conserva la maquinaria.

No costa gaire d’imaginar un vaixell ple de vida durant els seus anys en actiu.

Avui arribem a l’allotjament bastant aviat, per primera vegada podem dinar tranquilament sense haver de posar-nos el plat entre les cames. Encara ens queda alguna cosa de l’embotit que vam portar de casa i el complementem amb un formatge trufat boníssim i caríssim que vam descobrir a Noruega (un dia es un dia).

Estem sols, encara no ha arribat ningú més i ens podem relaxar al sofà amb un tè ben calent entre les mans. Aquesta nit la passarem en una casa de 5 dormitoris, haurem de compartir el bany però tot es molt nou i ampli.

Just al davant hi tenim un Hot Pot, una piscina natural d’aigua calenta que no podem deixar escapar. Doncs som-hi! Banyador, tovalloles i cap a l’olla!

Quan hi entrem, ja hi ha una parella i una noia i al cap d’una estona apareixen dues persones més. No puc evitar pensar que som dins una olla i que ara vindrà la tribu d’indígenes a escollir el sopar d’aquesta nit. Es que surten bombolles i tot!

Quan per fí ens deixen sols, torna a sortir el sol d’entre els núvols i ens dediquem a fer-nos fotos ara cap aquí, ara cap allà.

Val, molt bé… ara toca sortir de l’aigua… a veure com ho farem això… collonsquinfredquefotaquifora! Passem de 35° a 8° en 2 segons, el mateix temps que triguem en vestir-nos per no morir congelats.

Ara una dutxa relaxant i a sopar, poc a poc van marxant les esperances de poder repetir amb les aurores. I això que avui tenim la platja al davant, un bon escenari!

Demà més. Bona nit.