Dia 26 - Tornada a casa

Diumenge 25 de setembre.

El cel està estrellat, hem de sortir a caçar la última aurora si o si.

La idea es anar al passeig on hi ha el Viatger del Sol, una escultura a l'aire lliure per commemorar el 200è aniversari de la ciutat, ja que pot servir com a escenari perquè que tenim el mar orientat al nord.

Quan hi arribem ja hi ha algunes persones enfocant al cel amb el mòbil. Bingo! La tenim! Setena aurora caçada!

Hem tingut un 41% d’encerts, no està gens malament. Hi ha gent que en 3 setmanes no ha aconseguit veure’n cap.

———

Les últimes hores a Islandia les aprofitem per visitar la capital, Reykjavik. La zona centre es veu sobradament en un dia.

El carrer Laugavegur, amb 2 kilòmetres de llarg, es un dels més antics de la ciutat i travessa el centre històric. El seu nom significa “camí de l’aigua” ja que es el camí que utilitzaven antigament les dones per anar fins les aigües termals a rentar la roba.

Ara només hi ha botigues de roba, restaurants de cuina internacional i botigues de souvenirs. Moltes, moltíssimes botigues de souvenirs.

Tot passejant arribem al Bæjarins Beztu Pylsur, un frankfurt al mig del carrer que es va fer famós quan Bill Clinton va dir que era un dels millors que havia tastat (es clar, no ha estat al de la Riera).

Aquí només es pot demanar hot dog, refresc o xocolata. Res més. I com a guiris que som, ens toca demanar-ne un per comprovar si realment es tant bo.

Bah! N’he tastat de millors!

Uns metres més endavant trobem un edifici construït amb pedra volcànica. Es l’Alþingi, el Parlament Islandès, un dels més antics del món.

Ens sobta veure lo sobri que és, no hi té ni una bandera, només la corona danesa perquè en aquella època islandia pertanyia a aquest país.

I darrera seu, el contrast de l’edifici de l’Ajuntament construït en formigó i vidre on podem entrar a refugiar-nos del fred. Hem sortit de l’hotel amb molta calor i ha aparegut de nou el vent que ens està congelant les mans i la cara.

De tornada a l’hotel, ens aturem a dinar en un restaurant del carrer Skólavörðustígur, una zona peatonal amb galeries d'art i amb els colors de l'Arc de Sant Martí pintat a terra.

No he tingut l’oportunitat de tastar el Fish & Chips i si no ho faig ara, ja no podré perquè el sopar el farem a l’aeroport.

I en un extrem del carrer, l’església luterana de Hallgrímskirkja, amb una façana que… vaja… no us sembla un coet?

Doncs està inspirada en les columnes de basalt que hi ha a tot el país.

El seu interior sembla que estigui inacabat, es molt auster, amb les parets blanques sense decoració ni símbols religiosos i finestres sense vitralls de colors. Només un orgue de més de 5000 tubs (que haureu de buscar a Google perquè no en tenim fotos)

Ara si que ja s’ha acabat, només ens queda temps per recollir les maletes i anar cap a l’aeroport per comprovar que ens han endarrerit el vol. Bufff… aquesta nit serà llarga…

A quarts de set del matí ens posem al llit fets pols però amb el comiat de l’última aurora des de la finestra de l’avió (si, amb mala qualitat perquè la companya de fila es va apoderar de la finestra)

Moltes gràcies per viatjar amb nosaltres de nou, pels vostres comentaris al blog i en privat. Ha estat un plaer.

Trobaré a faltar el buscar la màgica llum de color verd ballant sobre els nostres caps en nits estrellades.

Ingrid