Dia 9 - Pluja i més pluja

Primer dia en terres Islandeses. Aquí son 2 hores menys, o sigui que no ha estat un sacrifici llevar-me aviat.

El planning d’avui es conèixer la península de Reykjanes però el dia està xungo per fer excursions llargues a peu i no hi ha previsó que deixi de ploure. Tenim l’únic núvol del país just a sobre.

Com que necessitem comprar alguna cosa per esmorzar i fer una mica de despensa pels dies que poguem sopar a l’hotel, aprofitem per conèixer un dels dos supermercats recomanats per tenir preus “populars” i comprovem que ES TOT CARÍSSIM!. Sort que hem portat provisions de casa. Oli, embotits, paté… només ens faltarà el pa i algun tomàquet.

Ara si, pujem al cotxe per posar-nos en ruta i… un moment… aquesta llumeta que s’il.lumina al tauler de control? No anem bé. Tampoc funciona el parabrises del darrera i està plovent a bots i barrals.

Doncs som-hi de nou a l’oficina de lloguer (que, per sort, la tenim a 10min).

1/2 hora després sortim amb el cotxe canviat, deixem el Clio de color gris i ens n’enduem un de color blau, a qui, per cert, també li surt l’alerta (sembla que no tenen la màquina per apagar-la però té la revisió passada. Esperem no tenir cap entrebanc per culpa d’això)

I per fí comencem la nostra expedició. La primera parada es a Gunnhuver, una àrea geotèrmica amb fumaroles de vapor d’aigua subterrània (la única formada en la seva totalitat per aigua de mar).

La temperatura del terra està a més de 300°, per la qual cosa no es pot sortir de les passarel·les de fusta.

El nom de la zona prové d'una llegenda sobre un fantasma enfadat, Gudrun, on un sacerdot va atrapar-li l’esperit a les fonts termals fa 400 anys.

Segueix plovent i hem de dinar. Teniem previst fer-ho en una de les taules de picnic del camí tot disfrutant d’un paisatge impressionant, però hem de passar al Pla B. El restaurant no pot ser més luxós.

El temps també ens fa anul.lar el bany a la Blue Lagoon, la llacuna termal més famosa d’Islàndia. Això que ens estalviem perquè es caríssima (com tot aquí). En trobarem més, cap problema.

La següent parada es per veure més fumaroles, Krýsuvík es encara més bonic que l’anterior. El vapor d’aigua fa pudor d’ous podrits però el paisatge ho compensa.

El terra és de color groc amb tocs de vermell i diverses tonalitats de verd i blau. Hi ha olles de fang bullent per tot arreu, manantials d’aigua termal i cràters volcànics formats per l'explosió d'aigua subterrània.

M’hi podria quedar tota la tarda, no em canso de veure aquest lloc, però tinc els pantalons xops i les mans congelades. Encara que el termòmetre marca 9° la sensació de fred es molt gran.

Millor tornem al cotxe que encara podem fer un parell de parades. Una, la tècnica per anar al lavabo i per trobar-nos casualment amb la separació entre les plaques tectòniques de Nord America i Europa (demà caminarem entre elles)

I l’altra parada es a Kerid, un llac d’aigua turquesa en un cràter volcànic amb més de 6.500 anys d'antiguitat. Les roques volcàniques enlloc de ser negres són d'un to vermellós, la qual cosa el fa visualment molt atractiu.

La idea inicial era donar la volta sencera per gaudir de les vistes però amb el dia que fa hi ha poc més a veure.

Fem algunes fotos i passejem una estona abans d’agafar el rumb cap a l’hotel, una altra aventura. Resulta que vam reservar aquesta nit a través de Booking i uns dies més tard vam decidir de quedar-nos una nit més, així que vam contactar amb l’hotel i ens van allargar l’estada directament ells mateixos. I ara, ens diuen que no hi ha lloc per nosaltres la nit de demà, que li sap greu però que no s’ho va anotar i bàsicament que ens busquem la vida.

Perdona???

El problema l’has de sol.lucionar tu, no nosaltres. Que som guiris però no tontos…

Després de discutir amablement es disculpa i diu que parlarà amb els seus contactes a veure si ens poden encabir i que si trobem un altre allotjament ell ens pagarà la diferència.

Poc després, quan ja ens disposavem a buscar alternatives, ens diu que ja ho ha arreglat i que ens podem quedar les dues nits.  Ara si, senyor Brekkugerdi Guesthouse, però la ressenya a Booking també la tindràs.

Doncs res, primer dia passat per aigua però superat. Demà més aventures. Qui sap si veurem el sol.

Bona nit!