Dia 19 - Balenes

Diumenge 18 de setembre. 22:15h

Aquesta es una nit ideal per repetir experiència amb les aurores, hi ha núvols però la previsió es que marxin aviat i a l’app ja comencen a arribar notificacions d’altres usuaris.

Farà fred, així que ens posem tota la roba possible i cap al cotxe per localitzar un bon lloc encarat al Nord.

Buah!

Gairebé no cal ni baixar del cotxe. Només allunyant-nos uns metres del poble, a simple vista s’arriba a apreciar el color verd entre els milions d’estrelles.

Diuen que no hi ha 2 sense 3 i així es, està allà, esperant-nos perquè la gaudim.

Es enorme!

M’hagués agradat poder fer un vídeo per captar els seus moviments i no quedar-me només amb les fotos, però el mòbil no ho capta com jo voldria.

El time-lapse ho agafa una miiiica millor.

Brutal l’extensió que té, des de sobre els nostres caps fins l’horitzó. Ara si que podem dir: OPERACIÓ AURORA ACONSEGUIDA!

Amb l’emoció del moment, necessito parar i centrar-me. Sentir on sóc, donar gràcies per l’espectacle que estic vivint, recapacitar sobre el que estan veient els meus ulls i de la sort que tinc de fer-ho al costat de l’home de la meva vida.

Marxem a dormir amb la sensació d’haver encertat el dia i el lloc, la majoria d’aurores del país només es poden veure des de la nostra zona i aquestes son de molta intensitat.

————-

Toc, toc.

Es la responsable de l’hotel que ens porta l’esmorzar. No està gens malament per ser un servei a domicili, hi ha de tot, suc, llet, tè, mantega i melmelada, formatges, fruita, pa…

Avui no tenim pressa, tenim contractat un tour per veure balenes i no surt fins les 11:30. L’hem agafat amb vaixell electric perquè sembla que t’hi pots apropar millor i és més respectuós amb el mediambient. Ja veurem.

Doncs res, que el vaixell no funciona i ho farem en un dels tradicionals. Si que comencem bé!

Ens donen un mono a cadascú per no passar fred i, convertits en Jacques Costeau, arrenquem l’expedició mar endins.

Una hora després ja veiem un broll d’aigua sortint d’entre les petites onades. La balena fa 4 o 5 sortides per respirar i es torna a enfonsar, ara haurem d’esperar entre 7 i 10 minuts fins que torni a aparèixer en algun lloc de l’oceà (i que ens doni temps a arribar).

Ens expliquen que el que hem vist es una Balena Geperuda. N’estic segura que en Marc i en Jan us poden donar detalls més concrets, jo només us diré que arriben a medir entre 14 i 16 metres, que pesen entre 25.000 i 30.000 quilos i que el seu temps de vida es de 45 a 50 anys. Curiós… jo pensava que aquests animals podien viure molt més… ho hauré de preguntar als experts de la família, no em refío de la guía del tour. 

8 minuts i tornem a veure l’espiracle disparant amunt. Ala, tornem-hi, un munt de mòbils aixecats per immortalitzar el moment. La propera vegada (si n’hi ha) intentaré reservar amb una llanxa motora que arriba abans a lloc.

I ara toca desfer el camí de tornada, menys mal perquè estic a punt de treure la primera papilla (això em fa pensar amb la Criss que ja hauria acabat amb les existències de Biodramina de tot el país). 

Amb el tour va inclosa una tassa de xocolata i un pastisset de canyella. I que menys amb el que hem pagat! Això si que es un negoci!

Jo m’havia imaginat poder veure’n més d’una, alguna cosa com que estiguin totes concentrades en una zona i que ara en sortís una per aquí i una altra per allà. D’aquí el nom de l’excursió: “Tour para el avistamiento de ballenaSSS”. Què hauria passat si aquesta no hagués aparegut?

En resum:

• 3 hores
• 1 balena geperuda
• 5 o 6 avistaments
• 80€ per cap

Conclusió:

• En un documental de Netflix segur que ho veig millor, més barato i més còmode.

Hora de dinar i em nego a tornar a obrir el tupper dels embotits, necessito alguna cosa diferent.

Ara que hi pensem, tenim una App on hi ha cupons descompte i ens sona haver vist algun 2x1 en cheeseburger en una cadena de restaurants del país.

Bé, la cadena en concret es la xarxa de benzineres Olís. Convalida com a restaurant?

I de Húsavik, el poble coster que viu principament del turisme i la pesca, arribem a Mývatn, reserva natural que dona nom a un llac creat per una gran erupció de lava fa 2300 anys. De fet, el nostre allotjament n’està envoltat.

I també de zones geotermals com les que vam veure al principi del viatge. Si, les que expulsaven constantment vapor d’aigua i àcid sulfhídric amb una pudor d’ous podrits inaguantable.

Els dipòsits de magma del volcà Hverfjall mantenen la calor geotèrmica a la zona i la temperatura del terra pot superar els 200°C.

El 12è allotjament del viatge per fi té una cuina amb un forn on poder fer-nos la pizza que vam comprar congelada fa 6 dies. Congelada segur que no segueix, però creieu que estarà bona? Anem a comprovar-ho.

Val, habemus pizza… a les escombraries. Passem al Pla B, spaghetti.

Avui no hi haurà aurores.