Dia 23 - Fiords de l’Oest

 

Dijous 22 de setembre.

Si, si, si! Quarta aurora aconseguida i quasi sense sortir de casa!

Ens disposem a sortir de l’allotjament i només treure el cap veiem tot el cel il.luminat d’un verd intens (en JC, com es molt bona persona, no s’ho pensa dues vegades i fa mitja volta per avisar als nostres companys de casa que triguen 3 segons a sortir). Estem a 3° però amb l’emoció el fred no es nota.

Com hi ha llum aquí on som, agafem el cotxe per allunyar-nos uns metres i allà plantem la càmera i ens dediquem a gaudir de l’espectacle fins que els núvols fan acte de presencia i ens deixen a les fosques.

Es hora de tornar cap a casa amb l’alegría d’haver-ho aconseguit de nou.

———

Divendres ja… el compte enrere va a tota màquina i hem d’esprémer els dies al màxim. Avui només tenim una parada perquè hem de fer una pila de kilòmetres fiord endins i fiord enfora, cada vegada som més a prop de Rejkiavik.

Els fiords occidentals és una de les regions més salvatges i menys transitades d'Islàndia, allunyada de les zones més turístiques, es on es coneix la veritable essència del país.  Penya-segats espectaculars, platges desertes i fiords deshabitats conformen un paisatge perfecte.

I com aquests últims dies, aturant-nos a cada racó per immortalitzar el paisatge.

Quan ja pensem haver vist totes les foss possibles, en descobrim una ubicada en un dels llocs més amagats entre els fiords. Està dividida en 7 trams amb cascades intermitges, cada una amb el seu propi nom i un mirador per no perdre’n detall.

I al final de tot la més imponent de totes, la Dynjandi (o Jumanji com li diu en JC).

Aquesta última es coneguda com “El vel de la Núvia” per la forma que fa l’aigua quan cau per les roques (amb imaginació, es clar). Té 100 metres de caiguda i 30 metres d’amplada a la part alta i 60 a la base.

I just al seu davant, el fiord amb l’aigua d’un color blau que enamora.

Aquí hi trobem pocs viatgers, diria que a l’aparcament no hi ha ni 10 cotxes. Com la majoría de llocs, hi ha taules i banys als que s’ha de pagar (si vols, perquè tot el que hi ha es una espècie de guardiola penjada a la paret). Aquests, però, son de luxe, tenen fins i tot radiador! I es que els islandesos no s’estan de res…

Per fí arribem a la nostra caseta d’avui on ens espera un tè i una dutxa ben calenta. A la cuina, un paper ens indica quin es el nostre dormitori, la resta d’estances son comunes.

Sembla que s’hagi quedat aturada al 1900, però tenim una nota dient ens esperen per esmorzar demà al matí.

La posta de sol ens fa preveure una nit sense núvols, però aquí el temps pot canviar el qüestió de minuts. Creuem els dits.

Sembla que el bon temps s’acaba, ens han arribat diverses notificacions d’alerta perquè es preveuen plujes i vents forts per aquest cap de setmana.

Bona nit.