Dia 24 - Vent i boira

Van 2 alemanys, 2 catalans i 1 israelí en busca d’un lloc fosc on poder fotografiar aurores.

Jeje, doncs això que sembla el principi d’un acudit ens ha passat aquesta nit. Alguns companys de la casa se’ns han acoblat al cotxe al veure’ns marxar a caçar aurores, però ho hem passat bé, ha estat divertit.

5ena nit d’aurores, segurament la menys còmode pel vent huracanat que feia, tot i que han sortit algunes fotos bones (en JC us ensenyarà les millors).

Sabem que segurament no podrem repetir perquè ve molt mal temps, però no perdem les esperances.

——-

El vent ha estat bufant molt fort i les finestres no han deixat de cruixir en tota la nit. S’esperen ràfegues de 90 a 145km/h i les alertes recomanen adaptar els plans per evitar els que es fan a l’aire lliure.

Vist el pronòstic, creiem que no podrem fer tot el que tenim previst ja que no es veu més enllà dels ulls però ho intentarem. Tampoc tenim res a perdre.

Atenció a la carretera:

En alguns moments la boira es difumina i encara podem arribar al casament d’una parella a Búðakirkja, una petita església parroquial de fusta negre de 1848.

Els convidats van passant a fer-se la foto i jo pateixo per aquestes noies que van amb tirants i sense mitges. I es que per molt bon dia que faci, a finals de setembre aquí hi fa molt de fred.

Els penya-segats de Gatklettur també es deixen veure, tot i que segueix el vent huracanat i plou. Ha de ser bonic aquest paisatge en un dia clar…

I, és clar, no me’n puc estar d’enfilar-me al Stone Bridge (rapidet, que no vull caure a l’aigua, deu estar molt freda).

El Snæfellsjökull és un estratovolcà cobert de glaceres de 700.000 anys d’antiguitat que a vegades es pot veure des de Reykjavik, a 120km de distància d’aquí.

El veieu? Nosaltres tampoc, no el veuriem ni que estigués a un pam del nostre nas.

Doncs res, anem cap a l’últim lloc abans d’arribar a l’hotel, el Kirkjufell, una muntanya de 453 metres d’alçada i que també apareix a la 6a i 7a temporada de Joc de Trons (al final, m’hauré de plantejar veure-la)

La cascada amb la muntanya de fons es una foto típica d’Islàndia i que promet una de les millors composicions del viatge.

I dic que promet perquè això es el que ens trobem. Res a veure amb els colors brillants que nosaltres teniem al cap:

Totalment xops i congelats, paguem rigurosament les 700 corones del parking (5€) del Kirkjufell i entrem al súper a comprar menjar. Com es habitual, a mitja tarda encara no hem dinat i avui ens mereixem un homenatge.

Estic segura que avui no tindrem excursió nocturna. Ah! Però tenim habitació amb vistes al Kirkjufell (mmm… un moment… quí s’ha endut la muntanya?)

Bona nit.

P.D. El millor del dia ha estat, sens dubte, la videotrucada amb el príncep petit de la família que avui fa 5 anys i li hem fet buscar el nostre regal amagat a casa seva.

Per molts anys, Jan!!!